Un article trobat a "El Periodico de Catalunya", 24-10-2008.
I és que jo tampoc soc dels de primera hora del matí :)
No sóc de primera hora
JOSEP MARIA Espinàs
Avegades em pregunten: "¿Li va bé a primera hora?". Quan vull concertar una visita amb un metge, per exemple. Quan algun periodista em vol fer una entrevista a la ràdio. Quan algú vol venir a casa perquè li dediqui un llibre. Com que "a primera hora" no vol dir res, he de demanar una mica de concreció. I aleshores descobreixo que, per a uns, la primera hora són les vuit, per a uns altres, les nou, i hi ha qui està pensant en les deu.
Com que jo sempre vaig a dormir molt tard, les primeres hores dels altres per a mi no existeixen. Encara no he retornat al món on viuen els meus conciutadans. Els qui no ens llevem a les hores convencionals sempre ens hem de justificar. He construït una explicació que té un cert èxit entre els meus amics: jo tinc una gran confiança en els barcelonins. Sé, per experiència, que sempre saben posar el dia en marxa. Cada dia. Quan em llevo i miro per la finestra, veig que tot funciona: els autobusos circulen, les botigues han obert, un home surt d'un bar on ha pres un cafè, o potser ja ha esmorzat. Passa un taxi lliure. Al davant de casa hi ha un solar on s'està construint un edifici, i veig els paletes com treballen. O sigui que tot funciona, i ja funcionava quan jo encara era al llit.
I formulo aquesta conclusió: "¿Per què he de llevar-me abans, si està comprovat que a mi no em necessiten per posar el dia en marxa?". Jo sóc una peça insignificant en aquest mecanisme, i ningú em trobarà a faltar.
Des que hi ha torns de treball que comencen a les sis de tarda i acaben a les dues de la matinada, el valor moral de llevar-se d'hora s'ha acabat. Ja no hi ha un horari "virtuós". El manament de llevar-se aviat va néixer quan el treball era bàsicament rural. Abans de la invenció de l'electricitat calia estar al camp a punta d'alba i l'instrument de treball eren els braços i les eines del camp. Ara hi ha qui treballa quan és fosc i assegut en una cadira, sovint davant d'una pantalla.
És clar que jo també m'he llevat aviat molts dies, al llarg de la meva vida. Per exemple, per agafar un avió quan es podria dir que encara no havia desplegat les ales. O a les sis del matí, per pujar en un globus. Em va agradar molt veure sortir el sol des d'aquella altura solitària. Però la meva laboriositat no és matinera. Si em jutgessin pel que he fet abans de les dotze, el Tribunal del Rendiment em suspendria. Com en el tennis, intento guanyar el meu partit tan bé com puc al llarg del segon i del tercer set.